ODS-13.jpg_563309836

Acció Climàtica

Vectors: Canvi climàtic

El Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic (CMNUCC)

Des del 2011, el Principat d’Andorra és un estat part del CNMUCC. Va participar en les negociacions i en l’adopció d’un nou acord internacional l’any 2015 a París (COP21).
Aquest va ser un compromís internacional jurídicament vinculant que confirma la presa de consciència de l’acceleració dels fenòmens d’escalfament del sistema climàtic que afecten el planeta.
L’Acord de París ha de permetre donar una nova empenta a l’esforç per limitar l’augment de les temperatures, sobretot en vista de les darreres informacions científiques, en què s’indica que els impactes del canvi climàtic ja són reals i costosos, i que ho seran molt més a mesura que augmentin les temperatures globals.
En els 29 articles es cobreixen els aspectes principals de la lluita contra l’escalfament global, es dona continuïtat a programes que han demostrat la seva utilitat i se n’hi afegeixen d’altres. Així, per exemple, l’article 2 preveu el principi d’equitat i de responsabilitats comunes però diferenciades i concreta la necessitat de reforçar les accions de mitigació, amb l’objectiu de mantenir l’augment de les temperatures globals per sota dels 2 °C i, si és possible, d’1,5 °C amb referència a les temperatures preindustrials. Alhora, tenint en compte que en el moment de la Cimera de París, i segons les dades enviades per cada estat, es preveia un augment de les temperatures globals superior a 3 °C a finals de segle, l’Acord de París també inclou disposicions relatives a la capacitat d’adaptació a aquest nou escenari climàtic i als seus impactes negatius.

Prendre mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes

13.1. Enfortir la resiliència i la capacitat d’adaptació als riscos relacionats amb el clima i els desastres naturals a tots els països.

13.2. Incorporar mesures relatives al canvi climàtic en les polítiques, les estratègies i els plans nacionals.

13.3. Millorar l’educació, la conscienciació i la capacitat humana i institucional en relació amb la mitigació del canvi climàtic, l’adaptació a aquest canvi, la reducció dels seus efectes i l’alerta primerenca.

  • Complir el compromís dels països desenvolupats que són part de la Convenció marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic d’assolir l’any 2020 l’objectiu de mobilitzar conjuntament 100.000 milions de dòlars anuals, procedents del conjunt de les fonts, a fi d’atendre les necessitats dels països en desenvolupament respecte a l’adopció de mesures concretes de mitigació i la transparència en la seva aplicació, posar en ple funcionament el Fons verd per al clima i capitalitzar-lo al més aviat possible.
  • Promoure mecanismes per augmentar la capacitat de planificació i gestió eficaces en relació amb el canvi climàtic als països menys avançats i als petits estats insulars en desenvolupament, centrats concretament en les dones, persones joves i comunitats locals i marginades.
Descobreix com apliquem l'ODS13 a Andorra

La Convenció marc sobre el canvi climàtic defineix aquest concepte com “un canvi de clima atribuït directament o indirectament a l’activitat humana que altera la composició de l’atmosfera mundial i que se suma a la variabilitat natural del clima observada durant períodes de temps comparables“.

canvi climatic

El diòxid de carboni i la petjada de carboni

Amb referència al canvi climàtic, el principal element de discussió i estudi és una molècula molt senzilla però alhora amb molta transcendència: el diòxid de carboni o CO2.

Aquest gas ha guanyat notorietat en els darrers dos segles, ja que d’ençà de la Revolució Industrial que l’ús indiscriminat de combustibles fòssils ha fet augmentar la concentració de CO2 a l’atmosfera i la petjada de carboni que els humans hi deixem. S’estima que en poc més de dos segles s’ha passat de registres de 280 parts per milió a quasi 400 en l’actualitat. La crema de combustibles fòssils suposa unes emissions de diòxid de carboni a l’atmosfera d’entre 5.000 i 6.000 milions de tones anuals, a les quals se n’han d’afegir entre 1.000 i 2.000 milions més com a conseqüència de la desforestació.

Al mateix temps, l’activitat industrial i el model de consum han condicionat que, a més del CO2, es produeixin, s’alliberin i s’acumulin a l’atmosfera altres gasos i compostos químics, sovint de síntesi, els quals, igual que el diòxid de carboni, contribueixen a incrementar l’anomenat efecte d’hivernacle.

Igual que la petjada ecològica (que es tradueix en consum en superfície de terreny) o la petjada hídrica (en volum d’aigua), la petjada de carboni és un indicador ambiental que ens dóna una aproximació de la quantitat de gasos hivernacle alliberats a l’atmosfera que suposen les activitats de persones, productes, empreses, institucions o països.

Entre aquestes activitats, s’hi quantifica tot allò que implica processos i consum, com per exemple el transport, l’alimentació, els productes que comprem, etc. El resultat és una mesura en massa de CO2 equivalent que, si volguéssim ser “neutres”, hauríem de compensar amb processos que en comptes d’alliberar CO2 el fixessin, com és el cas de plantar arbres i el metabolisme que aquests desenvoluparien durant tota la seva vida.

L’efecte hivernacle

L’efecte d’hivernacle és un fenomen natural que permet que l’atmosfera del planeta s’escalfi i s’hi assoleixi un equilibri tèrmic adequat per a la vida. El sistema és senzill, similar al que es dóna als hivernacles (d’aquí el seu nom): del total de radiació solar que arriba al planeta, una part és reflectida i una altra, absorbida; d’aquesta darrera, una part escalfa la superfície terrestre i la marina, una part torna a sortir a l’espai i una altra és retinguda per l’atmosfera i, d’aquesta manera, provoca un reescalfament general. Els gasos responsables d’aquest efecte d’absorció de la radiació són principalment el vapor d’aigua, el diòxid de carboni (CO2), l’ozó i, en menor mesura, compostos com el metà, els òxids de nitrogen o alguns compostos fluorats.

El canvi climàtic i Andorra

A Andorra actualment es consumeix un 30% més d’energia que fa 10 anys, i en relació amb la dècada de 1960, s’estima que cada habitant n’ha incrementat el consum entre 3 i 4 vegades; de resultes d’això, també ha multiplicat la seva petjada de carboni a l’atmosfera.

Es calcula que al Principat es produeixen unes emissions anuals d’entre 6 i 7,2 tones de CO2 per habitant, un valor que en el futur s’espera reduir fins arribar a 3 tones per habitant i any el 2050.

Per fer-nos una idea del volum que això suposa, només cal aproximar-nos a la quantitat d’arbres nous que cada any necessitaríem per compensar les nostres emissions; segons això, cada habitant hauria de plantar anualment entre 500 i 600 arbres aproximadament (s’estima que cada arbre captura uns 12,5 kg de CO2 a l’any durant uns 50-60 anys de vida).

Si vols calcular les teves emissions de CO2 i d’aquesta manera descobrir la teva petjada de carboni, juga amb el recurs Quant CO2 emets en un any?

Si vols conèixer l’opinió del meteoròleg Tomàs Molina sobre el canvi climàtic a Andorra, fes clic aquí.

Bones pràctiques

Bàsicament es tracta de reduir les nostres emissions de CO2 i d’altres gasos a l’atmosfera, missió que podem acomplir a partir de dos consells bàsics:

  • Consumir menys, especialment consumir menys energia a casa i fer-ne un ús més eficient. La generació d’electricitat i la combustió de gas a les llars comporten un gran nombre d’emissions de gasos hivernacle, aproximadament:

1 kWh d’electricitat = ½ kg de CO2

1 bombona de butà = 33 kg de CO2

Fes clic aquí per conèixer més detalls sobre l’ús sostenible de l’energia.

  • Optar per la mobilitat sostenible, ja que gran part del CO2 emès a l’atmosfera procedeix del transport. De fet, cada litre de benzina allibera gairebé 2,5 kg de CO2. Clica aquí per veure més informació sobre la mobilitat sostenible.