La tècnica de construcció en pedra seca ha estat una pràctica tradicional a Andorra durant segles. Parlem d’una tècnica ancestral que ha estat fonamental en la configuració del paisatge agrari i ramader del país, especialment en la construcció de murs de tanca destinats a delimitar pastures i protegir els cultius. Aquests murs, però, no només servien per a usos agrícoles, sinó que també ajudaven a prevenir l’erosió del sòl en les zones muntanyoses, afavorint el drenatge natural de l’aigua i creant microhàbitats que contribueixen a la biodiversitat.
D’aquí que parlem del vessant sostenible dels murs de pedra seca. I és que aquests consisteixen en l’encaix de pedres sense utilitzar cap tipus de morter ni altres elements químics. Aquesta metodologia redueix l’impacte ambiental, tant en la construcció com en el manteniment, ja que els murs són altament duradors i es poden reparar amb facilitat utilitzant les mateixes pedres. L’ús d’aquesta tècnica també fomenta la biodiversitat, ja que els espais buits que es generen entre les pedres esdevenen refugis ideals per a petits animals, insectes i plantes que acaben creant microhàbitats que contribueixen a l’equilibri ecològic.
Aquestes construccions en pedra seca es poden veure en diferents indrets del país. Un exemple clar el trobem a la vall d’Incles, a la vall del Riu i de Montaup de Canillo, als Cortals d’Encamp, a la vall del Madriu, entre altres indrets del Principat. I és que, més enllà de ser una eina de treball, la pedra seca ha esdevingut un element que reflecteix la història i la identitat de la població andorrana.
Cal ressaltar que la tècnica tradicional de la pedra seca ha estat reconeguda recentment per la UNESCO com a patrimoni immaterial de la humanitat. Una distinció que ha permès a Andorra sumar-se a l’ampliació de la inscripció de L’art de la construcció en pedra seca: tècniques i coneixements.
