ODS-12.jpg_563309836

Consum i Producció Responsables Vectors: Consum, turisme responsable i residus

El Pla nacional de residus i l’economia circular

El PNR, actualment vigent fins a l’any 2020, és l’instrument estratègic que permet planificar, coordinar i racionalitzar la política de gestió de residus a Andorra. Aquest document, revisat el 2017, parteix en gran manera de les línies més recents establertes a escala europea per a la gestió de residus, com el Programa general de medi ambient de la Unió fins al 2020: Viure bé respectant els límits del nostre planeta, el Full de ruta per a una Europa eficient en l’ús dels recursos o l’Estratègia comunitària d’economia circular de l’any 2015.
Aquests documents i, per extensió, el Pla nacional de residus tenen una marcada vocació d’aposta per l’economia circular, estimulant el reciclatge i la innovació en la gestió de materials. Així, a més de potenciar la prevenció de residus (reducció i reutilització), s’aposta per l’increment de la recollida selectiva i la valorització dels materials (inclosa l’energètica) com a estratègies per convertir els residus en recursos. L’objectiu final és substituir una econòmica lineal, basada a produir, consumir i llençar, per una economia circular en què es reincorporen al procés productiu una vegada i una altra els materials que contenen residus per a la producció de nous productes o matèries primeres.

Garantir modalitats de consum i producció sostenibles

12.1. Aplicar el Marc decennal de programes sobre modalitats de consum i producció sostenibles, amb la participació de tots els països i el lideratge dels països desenvolupats, tenint en consideració el nivell de desenvolupament i les capacitats dels països en desenvolupament.

12.2. Per al 2030, assolir la gestió sostenible i l’ús eficient dels recursos naturals.

12.3. Per al 2030, reduir a la meitat el desaprofitament d’aliments per càpita mundial en la venda al detall i a nivell del consum, així com les pèrdues d’aliments a les cadenes de producció i distribució, incloses les pèrdues posteriors a la collita.

12.4. Per al 2020, aconseguir la gestió ecològicament racional dels productes químics i de tots els productes de rebuig al llarg del seu cicle de vida, de conformitat amb els marcs internacionals convinguts, i reduir-ne significativament l’alliberament a l’atmosfera, a l’aigua i al sòl a fi de minimitzar-ne els efectes adversos sobre la salut humana i el medi ambient.

12.5. Per al 2030, reduir substancialment la generació de productes de rebuig mitjançant activitats de prevenció, reducció, reciclatge i reutilització.

12.6. Encoratjar les empreses, en especial les grans empreses i les empreses transnacionals, a adoptar pràctiques sostenibles i incorporar informació sobre la sostenibilitat en el seu cicle de presentació d’informes.

12.7. Promoure pràctiques de contractació pública que siguin sostenibles, de conformitat amb les polítiques i prioritats nacionals.

12.8. Per al 2030, assegurar que les persones de tot el món tinguin informació i conscienciació pertinents per al desenvolupament sostenible i els estils de vida en harmonia amb la natura.

  • Ajudar els països en desenvolupament a enfortir la seva capacitat científica i tecnològica a fi d’avançar cap a modalitats de consum i producció més sostenibles.
  • Elaborar i aplicar instruments per vigilar els efectes en el desenvolupament sostenible a fi d’aconseguir un turisme sostenible que creï llocs de treball i promogui la cultura i els productes locals.
  • Racionalitzar els subsidis ineficients als combustibles fòssils que encoratgen el consum antieconòmic mitjançant l’eliminació de les distorsions del mercat, d’acord amb les circumstàncies nacionals, fins i tot per mitjà d’una reestructuració dels sistemes tributaris i l’eliminació gradual dels subsidis perjudicials, quan existeixin, per tal de reflectir-ne l’impacte ambiental, tenint plenament en consideració les necessitats i condicions específiques dels països en desenvolupament i reduint al mínim els possibles efectes adversos en el seu desenvolupament, d’una manera que permeti protegir les persones pobres i les comunitats afectades.
Descobreix com apliquem l'ODS12 a Andorra
consum

Tots nosaltres som consumidors, sobretot a casa, on en les darreres dècades s’han multiplicat els productes i elements quotidians de consum (mobles, electrodomèstics, etc.), però també a la feina, a l’escola o en el temps lliure. Consumim béns i serveis per a satisfer les nostres necessitats bàsiques, com el menjar, i també per a facilitar-ne d’altres que milloren la nostra qualitat de vida (mobilitat, oci, etc.).

No obstant això, la generalització del model de vida actual unida a la magnitud de la població humana (i a la tendència demogràfica a l’alça) fa que el consum, o més ben dit, la manera com practiquem el consum, sigui clarament insostenible. De Terra, només en tenim una, i tant l’espai com els recursos són limitats, alhora que produïm més residus i emissions contaminants de les que el planeta pot assumir. Necessitem, doncs, un canvi en els nostres hàbits de consum per a ser sostenibles.

Una cosa similar passa amb el turisme, ja que succeeix que, quan viatgem i anem de vacances, traslladem aquest consum per satisfer les nostres necessitats (menjar, beure, energia, mobilitat, etc.) i les nostres activitats d’oci (lleure, activitats a l’aire lliure, etc.) a una altra zona geogràfica diferent d’on vivim.

Qué ès el consum responsable?

Tots els productes que consumim passen per diversos processos (extracció, fabricació, distribució i eliminació) que poden provocar impactes ambientals, socials i econòmics no sols allà on es porten a terme sinó també de forma deslocalitzada.

De nosaltres depèn que aquests impactes siguin el més petits possible o bé que es converteixin en hàbits de consum ambientalment problemàtics i socialment injustos.

El consum responsable és precisament l’alternativa al model de consum tradicional proposada des de la cultura de la sostenibilitat. Es basa en els seus mateixos principis: satisfer les nostres necessitats amb el menor impacte negatiu per al medi ambient i donant lloc a sinergies positives o valor afegit per a la societat (equitat, justícia social, solidaritat i respecte als drets humans).

En aquest apartat del web trobareu alguns consells senzills per aconseguir un consum més sostenible.

Guia El consum responsable

La pràctica del consum responsable no necessita grans accions, sinó petits gestos ben fonamentats en el coneixement i la reflexió d’allò que fem i de les seves conseqüències, com a consumidors individuals i també com a col·lectius.

En aquest sentit, en la guia El consum responsable, elaborada amb el patrocini de MoraBanc, trobareu consells i bones pràctiques sobre quines eines i recursos tenim al nostre abast com a consumidors per a fer més sostenible el nostre consum quotidià, tant a casa com també a l’escola i a la feina.

 

Consumir sense residus

Aquesta opció significa escollir pràctiques que redueixen o fins i tot eviten la generació de residus.

En aquest sentit, es pot aplicar la regla de les tres R a l’hora de triar les opcions de consum amb comportaments més responsables, com:

  • Reflexionar sobre les necessitats reals de compra: segur que ens cal, el que volem comprar?
  •  Allargar la vida útil dels productes per tal d’evitar un consum no justificat: si encara funcionen i em fan servei, per què els haig de llençar i n’haig de comprar d’altres?
  •   I si no funcionen… millor reparar-los, oi? Arreglar un producte espatllat i que encara pot tenir utilitat és una opció més sostenible que comprar-ne un de nou.
  • Triar productes amb cicles de vida llargs i recarregables (piles, bateries, encenedors, etc.) i evitar els que són d’un sol ús. A més, per generar menys residus és important minimitzar l’ús d’envasos efímers i sovint innecessaris i optar per productes amb poc embolcall i, si és possible, de venda a granel i en envasos reutilitzables.

Finalment, a l’hora d’anar a comprar, fer servir un cabàs, carret o bosses reutilitzables. D’aquesta manera evitarem gastar bosses de plàstic d’un sol ús.

Què és Passallibres?

Passallibres és un projecte del Departament de Medi Ambient del Govern d’Andorra i els comuns amb la col·laboració de les escoles d’art del país iniciat amb motiu de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus 2013.

El seu objectiu és afavorir la minimització de residus a partir de la reutilització en el cas particular dels llibres, dinamitzant-ne l’intercanvi alhora que es fomenten hàbits de lectura en la ciutadania.

Com funciona?

Els passallibres són prestatgeries situades en espais concrets de les parròquies on els ciutadans i ciutadanes que ho vulguin poden intercanviar o obtenir llibres de forma gratuïta.

Aquestes petites instal·lacions han estat elaborades per les escoles d’art amb tècniques plàstiques i acabats d’expressió lliure, però compartint dos trets característics comuns: la predominança del color vermell, que conjuntament amb el logotip del projecte serveix per a identificar-les, i que estan fetes reutilitzant materials vells o en desús, com ara els que es troben disponibles a les deixalleries, contribuint així a la prevenció de residus.

 

Mantenir els passallibres és una tasca de tots i de totes. Així que ja ho sabeu, és gratis: agafeu el llibre que us agradi i retorneu-lo un cop llegit o intercanvieu-lo per un altre, o dos, o tres… Donem més vida als llibres i fem que les seves històries volin!

 

On puc trobar passallibres?

Trobareu passallibres als llocs següents:

 


A Canillo, els nois i noies del Punt Jove han reutilitzat caixes de fusta, i el prestatge està a l’edifici del telecabina.

 


A Encamp està situat a la plaça dels Arínsols, i està elaborat amb un palet, caixes de fusta i un pneumàtic.

 


A la placeta del davant de la Casa Comuna d’Ordino trobareu el passallibres en forma de caseta d’ocell elaborat per Patrícia Clavero del Moral i Rosa Mujal Closa, de l’Escola d’Art d’Ordino i la Massana, reutilitzant una caixa d’ampolles de vi.

 


A Sant Julià de Lòria, trobareu el passallibres a la plaça Laurèdia. Es tracta d’una nevera industrial en desús en la qual s’ha aplicat un trencadís de ceràmica amb incrustacions de ferro, i ha estat elaborat per Lis Aguilar, Eygline Chaperon, Esther Armengol, Martín Blanco, Úrsula Borja, Maria Bové, Sònia Bigordà, Clàudia Cascante, Manuel Escudero, Carme Esteve, Núria Novell, Gemma Segura i Antònia Sorribes sota la direcció de Philippe Lavaill i Maria Lluelles. El detall de l’oreneta que viatja lluny però que sempre torna al niu és un bon símbol per a aquest projecte

 


A Escaldes-Engordany, el passallibres està elaborat a partir de fusta i un maniquí reutilitzat per les joves creadores Ainoha Soldevila, Ilènia Torner i Carla Luque. El trobareu ubicat a Caldea, a l’entrada del taller tèxtil.

Les ecoetiquetes

Les etiquetes són una font molt útil d’informació relacionada amb els processos de producció, comercialització, explotació i eliminació dels productes i si aquests poden ser considerats ecològics o no.

D’ecoetiquetes, però, n’hi ha de molt diverses: segons els criteris i la rigidesa que apliquen als productes, l’ens que certifica i emet el distintiu (administratius, entitats avaluadores independents, etc.), o el tipus de producte a què es dirigeixen.

L’etiqueta energètica és un exemple d’ecoetiqueta que serveix com a distintiu obligatori en electrodomèstics; informa sobre el consum energètic de l’aparell en relació amb el consum mitjà d’un aparell estàndard.

El sistema de mesura qualifica l’eficiència energètica amb lletres, de la A a la G (de més a menys eficient); en alguns casos, però, s’hi han incorporat classes d’eficiència superior: A+ i A++. L’etiqueta, a més, inclou altres dades com la identificació del fabricant o el model, i d’altres més concrets del producte com la càrrega de treball, el soroll, etc.

Tot i que a voltes pot resultar difícil identificar les etiquetes, amb una mica d’atenció podrem ser capaços de trobar-les, llegir-les i interpretar la informació que donen, i d’aquesta manera estar informats de què comprem en cada moment.

Els productes de proximitat i de temporada

Triar productes de proximitat i de temporada ―especialment els aliments― molt sovint és una opció ambientalment i socialment més justa: entre d’altres coses, contribueix a minimitzar els costos ambientals de distribuir-los i vendre’ls i a reforçar el teixit econòmic del sector primari local i regional (pagesia, ramaders, etc.), fet que ajuda a mantenir el paisatge rural viu i actiu.

La sostenibilitat del consum de proximitat resideix en el fet que contribueix a minimitzar els impactes associats a la despesa d’energia i de recursos derivada dels productes ―especialment en les fases de transport i conservació (p. ex. en càmeres frigorífiques); també ajuda a disminuir la generació de residus (p. ex. embalatges) i d’altres derivades ambientals (emissions de CO2, etc.). Arran d’aquest pensament, hi ha els anomenats productes quilòmetre zero.

En aquest sentit, consumir productes de temporada és al mateix temps una manera de consumir productes de proximitat, ja que evita el sobreesforç de transport necessari perquè arribin al comerç; per exemple, si volem maduixes a l’hivern, aquestes fruites provindran segurament de zones de l’hemisferi sud amb les condicions climàtiques adequades per produir-les en aquell moment; per tant, cada maduixa haurà viatjat més de 10.000 km per arribar a la nostra taula, la qual cosa magnifica els impactes derivats del seu transport (consum de combustibles fòssils, emissió de tones i tones de CO2 a l’atmosfera, etc.).

D’altra banda, aquest tipus de consum també aporta altres beneficis, per exemple, per a la salut. En el cas concret dels aliments, en tenir un circuit geogràfic i temporal més curt, els productes de proximitat i de temporada conserven més propietats nutritives (vitamines, etc.) i organolèptiques (aroma, sabor, etc.).

A Internet podràs comprovar que, més a prop del que et penses, hi ha cooperatives i empreses que vetllen per comercialitzar productes de qualitat i proximitat. Aquí a Andorra també hi ha exemples de productes del país, amb propostes com les que fan:

Malbaratament alimentari

El Dia Mundial del Medi Ambient de 2013 (5 de juny) va estar dedicat a la conscienciació envers el malbaratament alimentari amb el lema “Think, eat, save” (pensa, menja, estalvia).

El malbaratament alimentari consisteix a llençar a les escombraries menjar en bon estat i apte per al consum. Per contra, NO es considera malbaratament llençar les restes alimentàries (ossos de la carn, espines del peix, closques, pells de les fruites i verdures, etc.).

  •  Al conjunt del món es malbaraten prop d’un terç dels aliments produïts, és a dir, al voltant d’1,3 milions de tones a l’any, segons un estudi encarregat per la FAO a l’Institut Suec d’Alimentació i Biotecnologia.
  • Les investigacions portades a terme pel Parlament Europeu suggereixen que fins al 50% dels aliments comestibles i saludables de la UE es perden cada any a les llars, supermercats, restaurants i altres punts al llarg de la cadena de subministrament, mentre que 79 milions de ciutadans de la UE viuen sota el llindar de pobresa i 16 milions de persones depenen de l’ajuda alimentària de les institucions de beneficència.
  • De fet, tot i que la majoria de cops pensem que nosaltres mateixos no malbaratem gaire menjar, s’estima que cada un de nosaltres llencem 35 kg a l’any de menjar en bon estat.

El malbaratament alimentari és una problemàtica amb importants costos humans, socioeconòmics i ambientals:

El cost social i humà d’aquest malbaratament és obvi: segons Intermon OXFAM, en aquest moment es malgasta més menjar del que podria ser consumit per totes les persones que passen fam. És més, s’estima que, només amb el menjar que rebutgem a Europa, es podrien alimentar totes les persones que pateixen fam al món.

El cost ecoòmic és també molt importantA aquest cost humà s’ha d’afegir el cost econòmic. De fet, les llars europees llencem a les escombraries 100 bilions d’euros en menjar a l’any. Un altre exemple: en països desenvolupats, una de cada sis pomes acaba al cubell de les escombraries, és a dir, 5.300 milions de pomes cada any.

El cost ambiental del malbaratament alimentari és complex. Per una banda desaprofitem tots els recursos emprats en la producció dels aliments i la comercialització d’aquests (aigua, energia, etc.) … que no són pocs! A més, els aliments llençats a les escombraries són restes orgàniques que en descomposar-se donen lloc a gasos d’efecte hivernacle.

Fer un consum racional i responsable del menjar i de la beguda és la millor opció per evitar el malbaratament alimentari. Alguns consells que ens poden ajudar a aquesta tasca són:

  • Fes llista de la compra; revisa què tens a la nevera, al rebost i al congelador i així compraràs només el que et manqui i evitaràs comprar coses que ja tens.
  • Compra en quantitats adequades i evita les ofertes en molta quantitat, ja que potser no t’ho acabaràs tot; el producte més car és el que no fas servir i acabes llençant!
  • Planifica els àpats per a uns dies, així faràs servir el que ja tens abans d’anar a comprar per caprici.
  • Mira les dates de caducitat dels aliments i, en els armaris, situa al davant els que cal consumir abans.
  • Tingues el rebost ordenat per evitar oblidar-te de què hi tens i què es pot fer malbé.
  • Quants sou a taula? Cuina la quantitat justa de menjar i així evitaràs que en sobri.
  • Serveix-te el que saps que et menjaràs per la gana que tens i evita excessos que segurament acabaràs deixant al plat.
  • En cas que et sobri menjar, mira d’aprofitar-lo per fer altres receptes: amanides, pasta, cremes, croquetes, etc.

Els productes i botigues de comerç just

Un aspecte clau en l’opció del consum sostenible és ser conscients de la procedència dels productes que comprem: la sostenibilitat no és només un concepte ambiental, també ha de portar associada justícia social i igualitarisme.

Per aquest motiu, és molt important la informació dels productes i serveis pel que fa a garanties de treball digne, de no-discriminació, etc. Fer cerques per Internet i informar-nos en fòrums i associacions de consumidors poden ser bones opcions per saber què comprem i a qui.

I al mateix temps, no traslladarem l’impacte del nostre consum a segons i tercers països tot ampliant la nostra petjada ecològica.

Regals immaterials

A l’hora de fer regals… has pensat en l’opció que siguin immaterials? Que què vol dir això? Doncs que en comptes de regalar objectes físics ―sovint excessivament embolicats i que en passar un temps poden quedar oblidats, atrotinats, antiquats o simplement espatllar-se o necessitar un canvi de piles―, pots regalar experiències i activitats que no produeixen tants residus i que, per tant, són més sostenibles. És el cas de:

  • Cites gastronòmiques com un sopar, un tast de vins o de melmelades, etc. o de salut (balnearis, tractaments de bellesa…).
  • Activitats de lleure, esport i aventura, com rutes i excursions (a cavall, en vaixell, etc.), entrades per veure un partit de bàsquet, forfets d’esquí, vols en parapent, etc.
  • Opcions culturals, ja siguin entrades per a espectacles, concerts, teatre, cinema o museus o subscripcions a revistes.

Per fer aquests regals immaterials pots fer servir targetes que es poden descarregar als enllaços següents:

També pots demanar més informació al comú de la teva parròquia.

Turisme sostenible i turisme just

El turisme és una altra font de consum, tant de béns (energia, aigua) com de serveis, que indubtablement té impactes d’àmbit socioeconòmic i també ambiental (p. ex. la producció de residus).

El desenvolupament d’activitats turístiques en el paisatge el modifica morfològicament i funcionalment, de tal forma que es donen canvis d’ús del sòl (per exemple, els terrenys agrícoles i ramaders passen a tenir usos residencials, lúdics, esportius, etc.) i canvis en les cobertes (augment de la urbanització del sòl, desforestació, pèrdua de superfícies agrícoles, modificació de cursos fluvials, etc.) amb conseqüències importants per a la conservació de la biodiversitat.

Davant d’aquesta realitat, en les darreres dècades ha sorgit una nova manera de fer turisme que s’anomena turisme sostenible. L’Organització Mundial del Turisme (OMT) estableix que aquesta pràctica respon a les necessitats dels turistes i de les regions visitades, alhora que protegeix i millora les oportunitats de futur de la zona i dels seus habitants.

El turisme sostenible promou la gestió dels recursos naturals de manera que cobreixi les necessitats socials, econòmiques i estètiques, així com el respecte a la integritat cultural, els processos ecològics i la diversitat biològica.

Existeix una modalitat de turisme sostenible anomenada turisme just. Aquest tipus de turisme vol fomentar el desenvolupament turístic sostenible en destinacions del Tercer Món des dels punts de vista econòmic, social i ambiental. Té per finalitat que l’activitat turística beneficiï la població d’aquestes destinacions. També vol impulsar una actuació ètica de les empreses turístiques que inverteixen en països del Tercer Món i vol crear línies de cooperació entre el sector turístic i regions desfavorides susceptibles de millorar econòmicament i socialment. Són exemples de turisme just iniciatives com l’ONG Viatgers Sense Fronteres.

Et proposem alguns consells per fer un turisme potencialment sostenible:

  • Informa’t bé de les particularitats ambientals del lloc que visitis. La informació és clau per evitar riscos i ensurts personals i per a les persones i la biodiversitat del lloc visitat.
  • No sobredimensionis el teu consum pel fet d’estar de vacances. A voltes pensem que el fet de no estar a casa ens dóna carta blanca per consumir més recursos (aigua, aliments, energia, etc.) i no assumim el cost ambiental derivat d’aquest consum desmesurat ni dels residus que generem.
  • Segueix les recomanacions de les autoritats locals, per exemple guardes forestals, pel que fa a les restriccions; sovint difereixen de les de casa nostra, però la realitat també canvia!
  • Sigues conscient que el turisme és una font de desenvolupament econòmic per a molts llocs; per tant, reflexiona sobre quin és el circuit dels diners que hi gastis per vetllar perquè l’economia local rebi la compensació justa pel servei i béns que t’estan oferint; així evitaràs pràctiques especuladores (comercialització de productes forans, comerç porqueria, etc.).
  • Respecta la fauna i flora locals: no recol·lectis cap mostra encara que et sembli un record bonic; no introdueixis elements al·lòctons als ecosistemes que visitis, ja que poden resultar molt nocius per a la conservació de la biodiversitat autòctona.
  • Vetlla per respectar i conservar la cultura, els costums, la gastronomia i les tradicions de les poblacions locals.

Trobaràs més materials, informació i consells ambientals relacionats amb el consum i turisme responsables als següents enllaços:

D’ençà del desenvolupament de les primeres societats urbanes, els residus han esdevingut una de les principals problemàtiques ambientals en la vida quotidiana. Les ciutats i l’activitat diària de la ciutadania generen tot tipus de residus i en gran quantitat. La conseqüència d’això és la necessitat de models per gestionar-los amb l’objectiu de minimitzar l’increment desmesurat d’abocadors.

residus

El residus i Andorra

Segons el Pla nacional de residus, a Andorra cada habitant generava l’any 2015 uns 597 kg de residus (uns 1,64 kg per persona i dia), una dada similar a la mitjana europea (uns 524 kg per persona i any, una mica més d’1,5 kg per persona i dia) i a la d’àmbits propers com Catalunya (558 kg/pers./any).

A la pàgina web del Departament de Medi Ambient es recull informació relativa a la gestió dels residus: normativa, campanyes de sensibilització i dades sobre producció i reciclatge. Feu clic aquí per saber-ne més.

Les tres R

La regla de les tres R aconsella que, per ser més sostenibles pel que fa als residus, cal Reduir-los, Reutilitzar-los i Reciclar-los.

 

Reduir

El primer pas per produir menys residus és reduir el nostre nivell de consum de matèries primeres i energia.

Per exemple, les bosses de plàstic d’un sol ús que fem servir quan anem a comprar representen un gran problema ambiental vinculat a la producció de residus per diversos motius:

  • Se sol fer un ús abusiu d’aquestes bosses, i això en multiplica el nombre que es llencen.
  • Tenen una vida molt curta i esdevenen residus pràcticament a l’instant.
  • Són heterogènies quant al tipus de material de què estan fetes, un handicap de cara a separar-les i reciclar-les.
  • En ser lleugeres i trencar-se fàcilment, es poden dispersar pel medi sense control o de forma involuntària.
  • A més, tenen un temps de descomposició química elevat (més de cent anys!), per la qual cosa romanen als nostres paisatges com a residu sense degradar-se durant un període molt llarg.

El dia 27 de juny de 2012, el Govern d’Andorra va aprovar el Reglament per al foment de l’ús de les bosses reutilitzables, que té per objectiu prevenir i regular la distribució de bosses d’un sol ús i fomentar l’ús de les bosses reutilitzables i altres alternatives compatibles amb la prevenció de residus. Més informació

 

Reutilitzar

Un cop hem reduït el que fem servir, cal estar atents per aprofitar tot allò que sembla que ja no ens serveix, perquè els materials, els objectes i els béns de consum poden tenir més d’una vida útil.

 

Reciclar

El reciclatge és l’acció per la qual un material o un objecte que ha arribat al final de la seva vida útil es pot tornar a fer servir a través d’un procés de manipulació o transformació per adaptar-lo a un ús posterior. La separació correcta dels residus és el primer pas, i molt important, per possibilitar una nova vida per a les deixalles, és a dir, per assegurar l’èxit del reciclatge. Segons de quin residu es tracti, existeixen tres vies diferents per recollir-lo separadament:

  • Contenidors al carrer. Per aquest mitjà es poden separar les fraccions corresponents als envasos de vidre (contenidor VERD), els envasos metàl·lics, de plàstic i els brics (contenidor GROC) i el paper i cartró (contenidor BLAU). Més informació
  • Deixalleries. En aquestes instal·lacions es recullen els residus que no poden deixar-se als contenidors del carrer, com ara les piles, els aparells elèctrics (equips informàtics, electrodomèstics, etc.), els dissolvents, les pintures, els pesticides o els fluorescents, entre d’altres. Més informació
  • Servei de recollida per a empreses o entitats, per a residus com la ferralla o les bateries; la porten a terme gestors autoritzats. Més informació

Bones pràctiques

 

Reduir

  • Compra només allò que necessitis.
  • Entre dos productes de les mateixes característiques, tria el que tingui menys envàs .
  • Els productes concentrats porten menys envàs.
  • Si necessites productes en grans quantitats, tria els que es presentin en formats grans: porten menys envàs per unitat de producte.
  • Per evitar productes tòxics, posa atenció a les etiquetes.

 

Reutilitzar

  • Intenta comprar productes de llarga durada.
  • Repara tot allò que puguis.
  • Reutilitza bosses, pots, caixes, etc. sempre que sigui possible.
  • Regala allò que no vulguis abans de llençar-lo (roba, joguines, etc.)

 

Reciclar

  • Fes una bona separació de residus en origen: a casa, a escola, a l’oficina, etc.
  • Tria productes i envasos reciclables i porta’ls al contenidor correcte per tal que es puguin reciclar.
  • A l’hora de comprar, tria productes que procedeixin del reciclatge.
  • Si tens jardí pots fer compost, així donaràs una nova vida a les restes orgàniques de poda i aliments que hagis produït.

Recicla’m

Recicla’m és un programa realitzat amb la col·laboració del Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, i els Comuns de les set parròquies.

En cadascun dels set programes de la sèrie s’explica de quina manera es reciclen els residus que produïm en la nostra vida quotidiana i quin és el procés que segueixen des de que es dipositen al contenidor corresponent fins que arriben a la planta de reciclatge.

Per veure els capítols de Recicla’m només heu de seguir els següents enllaços:

Cada envàs suma. Posa’l al groc

A Andorra generem cada any més de 73.000 tones de residus, dels quals més de 5.000 tones corresponen a envasos que cal dipositar al contenidor groc per a la seva recollida selectiva i posterior tractament.

L’any 2012 Andorra va reciclar el 70% del vidre i el 66% del paper i cartró. En el cas dels envasos, però, només en recupera el 14,5%, una xifra inferior als objectius europeus, equivalent al 22,5%.

De cara al 2015, el Pla Nacional de Residus fixa que Andorra ha de reciclar el 25% d’envasos, el 75% del vidre i el 80% del paper i cartró. Tres percentatges ambiciosos però a l’abast, que situarien Andorra a la llista de països més dinàmics, actius i responsables del món en matèria de recollida selectiva.

El Departament de Medi Ambient posa en marxa la campanya Objectiu 1.200 tones amb el lema “Cada envàs suma. Posa’l al groc”,  encaminada a assolir durant aquest 2014 la fita de recollir selectivament un total de 1.200 tones d’envasos, és a dir, 100 tones cada mes.

Si voleu més informació, visiteu el web de la campanya seguint aquest enllaç.