Passen els anys i la natura continua essent part essencial del planeta. Els aliments que mengem, l’aire que respirem, l’aigua que bevem, la climatologia que ens permet viure són part d’ella. Però què fem nosaltres per conservar-la?
Cada vegada generem més residus, destrossem la massa forestal, facilitem el gran impacte que tenen les plagues a l’Àfrica o som partícips de pandèmies mundials com la Covid-19, uns fets que demostren cada vegada més, la relació que hi ha entre l’espècie humana i el conjunt d’éssers vius que conviuen en el planeta.
Però, hi ha una veritable convivència entre espècies? Aquesta és una de les preguntes que et venen al cap quan des de 1974 Nacions Unides ha instaurat el 5 de juny, com el dia mundial del medi ambient. Una data molt especial per l’organització intergovernamental en ser una de les dates més importants del seu calendari. Aquest dia: governs, grans companyies, celebritats i ciutadans s’uneixen pel medi ambient.
Per enguany, el 2020, Nacions Unides ha volgut centralitzar aquest dia mundial del medi ambient amb la biodiversitat. Però què és? La biodiversitat és la base que sustenta la vida a la terra i sota l’aigua. Té una relació amb tots els aspectes de salut de la vida. Ens proporciona aigua, aire net, aliments nutritius, coneixements científics i fonts de medicaments, resistència a malalties naturals i reducció del canvi climàtic.
En els darrers anys i a causa de la proliferació del teixit industrial, entre altres moltes coses, la natura està patint un gran atac que repercuteix directament a la humanitat. La desforestació, la invasió dels hàbitats de la vida salvatge, l’agricultura intensiva, l’ús de productes químics de manera abusiva, l’acceleració del canvi climàtic han modificat l’equilibri que hi havia a la natura. Ara mateix, i en un caire global caldrien els recursos d’1,6 planetes Terra per satisfer la demanda dels humans, cada any. Una mostra més que cal modificar costums. A Andorra, la flora del Principat la formen un total de 1.537 taxons dels quals 346 ja estan a l’anomenada llista vermella. Respecte als animals, hi ha tres espècies que estan extingides: la cabra salvatge ibèrica, el llop i el linx. Però no és tot. 48 espècies estan en perill d’extinció, 86 tenen l’etiqueta d’amenaçades i 182 estan protegides. Una certificació més que hi ha quelcom que no estem fent bé.
Durant la crisi sanitària de la Covid-19, molts dirigents han mostrat la seva preocupació pel col·lapse sanitari. En aquest sentit, i si se segueix l’evolució de la destrucció de la biodiversitat, les conseqüències per la humanitat seran molt greus, inclòs el col·lapse dels sistemes d’alimentació i de salut.
La natura ens envia un missatge amb aquesta pandèmia de la Covid-19. Més d’un 75% de les malalties infeccioses emergents en humans són zoonòtiques o el que és el mateix, transmeten d’animals a persones. La Covid-19 ens ha posat en evidència. Segons Nacions Unides, mil milions de persones són contagiades cada any i milions moren degudes als diferents coronavirus.
Cal cuidar la natura, cal cuidar el medi, cal cuidar l’entorn.
Ens hi juguem molt.