El plàstic és present en gairebé tots els aspectes de la nostra vida diària: en els envasos dels aliments, les ampolles d’aigua, la roba, les joguines i fins i tot en alguns productes d’higiene. Moltes vegades no ens adonem de com depenem d’aquest material i del gran impacte que pot tenir en el medi ambient si no el gestionem correctament.
Els plàstics són materials sintètics formats per polímers i es presenten en diverses tipologies, cadascuna amb característiques, impacte ambiental i mètodes de reciclatge específics. Els més comuns inclouen el PET (polietilè tereftalat), el PVC (policlorur de vinil), el LDPE (polietilè de baixa densitat), el PP (polipropilè) i el PS (poliestirè), cadascun amb propietats diferents.
Pel que fa al seu impacte ambiental, la degradació d’aquests materials pot trigar centenars d’anys, fet que contribueix a la contaminació dels oceans i ecosistemes. Alguns tipus de plàstics, com el PS, poden trigar fins a 500 anys a descompondre’s, mentre que el PET i el LDPE poden tardar fins a 100 anys. A més d’ocupar espai en els abocadors, aquests materials alliberen microplàstics que afecten la fauna i la flora. Per això, el reciclatge és fonamental per reduir aquest impacte.
Els plàstics com el PET, el PP i el LDPE són relativament fàcils de reciclar, mentre que d’altres, com el PVC, poden presentar dificultats en el procés. La majoria dels envasos de plàstic, com ampolles, brics i bosses, s’han de llençar al contenidor groc, mentre que els plàstics més durs, com els dels electrodomèstics o les joguines, han de portar-se a la deixalleria. El mateix passa amb els envasos de PVC (com algunes ampolles d’oli, tubs de medicaments o targetes de crèdit).
Finalment, si desconeixem la tipologia de plàstic que tenim entre les mans, podem sortir de dubtes buscant el símbol de reciclatge amb un número al seu interior (situat a la base o al dors de l’envàs). Aquest número, que va de l’1 al 7, indica el tipus de plàstic i ens ajuda a determinar com s’ha de reciclar correctament.
