Vida Terrestre
Vectors: Biodiversitat i Paisatge

La biodiversitat a Andorra

Gràcies a la seva privilegiada posició als Pirineus —que li permet abraçar des de territoris amb influència de la península Ibèrica i la Mediterrània fins als ambients propis de l’alta muntanya—, a les diferències en les condicions ambientals (temperatura, pluviositat, llum) i a l’orografia del terreny (altitud, zones de fons de vall, etc.), Andorra és un país amb una biodiversitat excepcional, caracteritzada per un ventall d’hàbitats molt divers que acull un notable nombre d’espècies, algunes de les quals són molt particulars.
A finals del 2015, el Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat va organitzar un grup de treball encarregat de redactar l’Estratègia nacional de la biodiversitat d’Andorra (ENBA), la qual va ser aprovada pel Govern el 19 d’octubre del 2016. Aquest document s’estructura en cinc objectius estratègics i un total de 24 activitats a desenvolupar fins a l’any 2024, que fan referència a aspectes com el coneixement de la biodiversitat, a la gestió d’aquesta biodiversitat, a la seva integració en les polítiques sectorials (principalment del sector primari i les activitats turístiques), a l’educació i la comunicació ambiental i també a aspectes de governança i cooperació amb altres àmbits geogràfics fora del país

Protegir, restaurar i promoure l’ús sostenible dels ecosistemes terrestres, gestionar els boscos de manera sostenible, combatre la desertificació i aturar i revertir la degradació del sòl i aturar la pèrdua de diversitat biològica

15.1. Per al 2020, vetllar per la conservació, el restabliment i l’ús sostenible dels ecosistemes terrestres i els ecosistemes interiors d’aigua dolça i dels seus serveis, en especial els boscos, els aiguamolls, les muntanyes i les zones àrides, d’acord amb les obligacions establertes pels acords internacionals.

15.2. Per al 2020, promoure la gestió sostenible de tots els tipus de boscos, posar fi a la desforestació, recuperar els boscos degradats i incrementar substancialment el repoblament forestal i la reforestació a tot el món.

15.3. Per al 2030, lluitar contra la desertificació, rehabilitar les terres i els sòls degradats, incloses les terres afectades per la desertificació, la sequera i les inundacions, i procurar assolir un món neutral quant a la degradació de les terres.

15.4. Per al 2030, vetllar per la conservació dels ecosistemes muntanyosos, incloent-hi llur biodiversitat, a fi de millorar la seva capacitat de proporcionar beneficis essencials per al desenvolupament sostenible.

15.5. Emprendre accions urgents i significatives per reduir la degradació dels hàbitats naturals, aturar la pèrdua de biodiversitat i, per al 2020, protegir les espècies amenaçades i evitar-ne l’extinció.

15.6. Promoure la participació justa i equitativa en els beneficis derivats de la utilització de recursos genètics i promoure l’accés adequat a aquests recursos, tal com s’ha establert internacionalment.

15.7. Adoptar mesures urgents per posar fi a la cacera furtiva i al tràfic d’espècies protegides de flora i fauna, i fer front a la demanda i l’oferta de productes il·legals de flora i fauna silvestres.

15.8. Per al 2020, adoptar mesures per prevenir la introducció d’espècies exòtiques invasores i reduir de manera significativa els seus efectes en els ecosistemes terrestres i aquàtics, i controlar o erradicar les espècies prioritàries.

15.9. Per al 2020, integrar els valors dels ecosistemes i de la biodiversitat a la planificació nacional i local, als processos de desenvolupament, així com a les estratègies i als informes de reducció de la pobresa.

Mobilitzar i augmentar substancialment els recursos financers procedents de totes les fonts a fi de conservar i utilitzar de manera sostenible la biodiversitat i els ecosistemes.
Mobilitzar considerablement els recursos procedents de totes les fonts i de tots els nivells per finançar una gestió forestal sostenible i proporcionar incentius adequats als països en desenvolupament perquè promoguin aquest tipus de gestió, concretament amb vista a la conservació i la reforestació.
Augmentar el suport mundial a la lluita contra la cacera furtiva i el tràfic d’espècies protegides, en particular augmentant la capacitat de les comunitats locals per cercar oportunitats de subsistència sostenibles.

Descobreix com apliquem l'ODS15 a Andorra

La biodiversitat és “la variabilitat d’organismes vius de qualsevol font, incloent els ecosistemes terrestres i marins i altres ecosistemes aquàtics i els complexos ecològics dels quals formen part; comprèn també la diversitat d’ecosistemes, dins de cada espècie i entre espècies” (Cimera de la Terra de Rio de Janeiro, 1992).

Aquesta definició no només reconeix la biodiversitat com la diversitat d’espècies (biològica), sinó que cita els seus tres nivells: ecològica (ecosistemes), biològica (espècies) i genètica (gens) i les relacions que s’hi donen, a més de reconèixer-ne no sols el valor intrínsec sinó també els seus valors socials, econòmics, científics, educatius, lúdics, estètics, etc. en el marc de la sostenibilitat. De la Cimera de Rio en va sortir el Conveni de diversitat biològica, peça clau en l’actual formulació i protecció de la biodiversitat al món.

En termes quantitatius, actualment s’estima que el nombre d’espècies presents al planeta es troben en un interval que va dels 5 als 30 milions d’espècies, tot i que es considera que l’aproximació més possible a la dada real estigui entorn dels 13,5-14 milions d’espècies.

D’aquesta xifra teòrica, el nombre total d’espècies identificades és d’aproximadament 1,8-2 milions, fet que suposa que coneixem només un 15% de totes les espècies que viuen al planeta. Aquest buit de coneixement és especialment notable en el cas d’alguns grups de fauna invertebrada.

A més, s’estima que, a la Terra, actualment hi viuen només un 2-4% del total d’espècies que hi han viscut en algun moment de la història.

Biodiversitat a Andorra

Gràcies a la seva privilegiada posició als Pirineus ―que li permet abastar des de territoris amb influència de la península Ibèrica i la Mediterrània fins als ambients propis de l’alta muntanya―i a les diferències en les condicions ambientals (temperatura, pluviositat, llum) i en l’orografia del terreny (altitud, zones de fons de vall, etc.), Andorra és un país amb una biodiversitat excepcional, caracteritzada per un ventall d’hàbitats molt diversos que acullen un notable nombre d’espècies d’éssers vius, alguns dels quals molt particulars.

En termes de diversitat ecològica, segons alguns estudis (Mapa digital dels hàbitats d’Andorra, CENMA, 2012), al país poden arribar a distingir-se fins a 180 tipologies d’hàbitats diferents, que inclouen zones humides (estanys, llacs, rius, molleres i patamolls), zones de matollar i landes (boixedes, ginebredes, etc.), prats i pastures, boscos (pinedes de pi negre, de pi roig, rouredes, boscos mixtos, etc.), zones de rocam i tarteres i, per descomptat, zones agrícoles i de conreu, dipositàries també d’una diversitat particular en estreta relació amb l’activitat humana.

Pel que fa a la diversitat biològica, els estudis i dades de referència al país són els treballs elaborats pel CENMA (Centre d’Estudis de la Neu i la Muntanya d’Andorra), dels quals en destaquen els projectes del Banc de dades de la biodiversitat d’Andorra (SIBA) i l’Herbari virtual d’Andorra.

Segons aquests treballs, el país compta amb 1.584 espècies de flora (plantes vasculars i falgueres), 745 tipus de fongs, 382 líquens, 237 briòfits (molses i hepàtiques), 134 mol·luscs, 988 artròpodes (aranyes, crustacis, miriàpodes i insectes) i 238 vertebrats (mamífers, ocells, peixos, rèptils i amfibis); d’aquests últims destaca el grup de l’avifauna, amb 147 espècies d’ocells (Atles d’ocells nidificants d’Andorra, 2002).

Canvis en la biodiversitat

Actualment, les variacions quantitatives i qualitatives en la biodiversitat són un dels principals components del canvi global que està experimentant el medi ambient, d’igual forma que el canvi climàtic.

En aquest sentit, el consens general de la comunitat científica és que la biodiversitat està disminuint i està patint un procés de canvis qualitatius de manera més accelerada que no pas els ritmes naturals; per exemple, segons les estimacions més conservadores, el ritme de pèrdua d’espècies al planeta és d’entre 50 i 500 vegades la taxa natural d’extinció, mentre que les aproximacions més extremistes situen aquest valor entre 100 i 1.000 vegades superior a aquesta taxa.

Al seu torn, alguns éssers vius són especialment sensibles als canvis ambientals i estudiar-los ens permet seguir i analitzar els canvis en la biodiversitat. Són els anomenats bioindicadors, i les papallones en són un exemple. A Andorra aquest grup d’invertebrats són objecte d’estudi com a indicadors del canvi global. Si vols saber més informació sobre aquest tema, clica aquí.

Estat natural

Estat Natural és una sèrie audiovisual editada per l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA) i Crèdit Andorrà a través de la qual es dóna a conèixer la riquesa del medi natural andorrà.

Els continguts dels 53 capítols que integren la sèrie (amb una durada d’entre 3 i 4 minuts cadascun) han estat elaborats pel Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA) i tracten temàtiques tan diverses com el paisatge, els riscos naturals, el canvi global, la flora, la fauna, els bolets, la meteorologia, la geologia, entre d’altres.

Estat Natural s’emet des del passat 9 de setembre de 2014 per Andorra Televisió, de dilluns a divendres abans dels informatius, i fins el proper 11 de setembre de 2015.

Si voleu visualitzar els capítols a la Xarxa, només heu de connectar amb el perfil del Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA) a la xarxa social Youtube seguint aquest enllaç:

Estat Natural (CENMA – IEA) – Llista de reproducció

Bones pràctiques

Recomanacions per mantenir la biodiversitat i la sostenibilitat:

Sigues respectuós amb els hàbitats naturals i no hi provoquis alteracions en circular-hi. Alguns d’aquests ambients, com és el cas de les zones humides, especialment les d’alta muntanya, tenen equilibris molt fràgils i dinàmiques temporals molt llargues, de desenes i centenars d’anys. Per tant, quan vagis d’excursió fes atenció a les deixalles i a l’abocament de productes especialment nocius per al medi (olis, residus de neteja, etc.).

Esbrina i respecta les normatives de caça, pesca i recol·lecció d’altres organismes com els bolets. Per norma general, no recullis mostres de flora i fauna ni destorbis espècies animals que poden ser molt sensibles a l’estrès generat per la presència humana (soroll, encalçaments, voler-los donar menjar, etc.), ja que pot significar un perjudici molt greu. Fes encara més atenció a les espècies protegides!

Mira de conèixer les espècies que t’envolten. Potser al principi et semblarà difícil, però de mica en mica no tindràs problemes per anomenar cada individu pel seu nom.

Trobaràs més materials, informació i consells ambientals relacionats amb la biodiversitat als següents enllaços:

El paisatge és molt més que una vista agradable o una foto maca.

Precisament aquesta doble vessant humana i natural queda recollida en el Conveni europeu del paisatge (2000), document de referència en aquest tema, ja que constitueix el primer tractat internacional dedicat al paisatge, on se’l defineix com “una part del territori tal com la percep la població, el caràcter de la qual resulta de l’acció de factors naturals o humans i de les seves interrelacions”.

El text del Conveni del paisatge va ser promogut pel Consell d’Europa a final del segle XX com a instrument de resposta al procés de pèrdua de diversitat i bellesa que estaven experimentant els paisatges europeus, transformats a gran velocitat per un cada cop més gran nombre de pràctiques d’ordenació del territori, urbanisme, construcció d’infraestructures de transport, de turisme i oci, etc. La seva versió final es va adoptar el juliol del 2000, es va obrir a signatura a Florència l’octubre del mateix any i va entrar en vigor l’1 de març del 2004. Des de l’any 2011, Andorra forma part del conjunt de països on aquest conveni està en vigor.

Els valors del paisatge

Els valors d’un paisatge són la qualitat o el conjunt de qualitats que en defineixen el caràcter. A causa de la multifuncionalitat dels paisatges, es reconeixen diferents categories de valors:

Valors ecològics; fan referència a la biodiversitat (hàbitats, espècies, presència de varietats autòctones) i als factors abiòtics (relleu, geologia, etc.) que el componen i el fan notable.
Valors productius; tenen a veure amb la capacitat d’un paisatge per proporcionar béns i serveis socioeconòmics i convertir els seus elements en recursos: de sector primari (agrícola, ramader), industrials i manufacturers (mineria, aprofitaments forestals, etc.) i turístics.
Valors socials; associats a l’ús que les persones fan del paisatge en l’àmbit del lleure i l’oci mitjançant elements com els senders, itineraris, rutes, activitats esportives o de descoberta, etc.
Valors històrics; es corresponen amb les petjades que durant el pas del temps l’ésser humà ha deixat en el paisatge en forma de patrimoni construït (masos, bordes, molins, murs de pedra seca, etc.) o restes arqueològiques.
Valors estètics i sensorials; fan referència a la capacitat que té un paisatge per transmetre sentiments, bellesa, significat, inspiració, i té a veure amb els colors, textures, formes, però també amb altres elements sensorials com les olors, perfums, etc.
Valors simbòlics; es corresponen amb la vinculació que un determinat conjunt de persones senten en contemplar i gaudir d’un element del paisatge, especialment la pertinença, la identificació, l’estima, etc.
Valors religiosos i espirituals; fan referència als elements del paisatge que es relacionen amb les pràctiques i creences lligades al transcendent, com àrees de dolmens, sepulcres, processos i peregrinatges, aplecs religiosos, etc.

Per conèixer més detalls del paisatge d’Andorra, clica aquí.

5è Concurs de fotografia digital “L’Andorra dels paisatges”

El concurs de fotografia digital L’Andorra dels paisatges, organitzat pel Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat a través del Centre Andorra Sostenible i MoraBanc, arriba a la cinquena edició amb una gran novetat: la nova edició del concurs de fotografia digital es fa amb la finalitat d’unir el paisatge amb els esports de neu i que tots vosaltres pugueu aportar la vostra visió personal i lúdica dels espais de muntanya.
I és que aquesta nova proposta s’emmarca dins les accions de la nova Estratègia nacional del paisatge
d’Andorra 2016-2020 per contribuir, a través de la fotografia, a promoure el coneixement, la sensibilitat i el respecte envers els paisatges dels ciutadans i les ciutadanes del país, i dels turistes que ens visiten. A aquest objectiu també s’han adherit els representants del conjunt d’estacions d’esquí alpí d’Andorra, mitjançant Ski Andorra, que enguany hi col·labora amb un premi especial.

Recordeu que podeu participar al concurs tant amb la vostra càmera digital tradicional com, de nou, a través de l’aplicació Instagram per a telèfons intel·ligents i tauletes i l’etiqueta #landorra, durant tot la temporada d’esquí 2016-2017.

Així doncs, animeu-vos a mostrar quina és la vostra visió personal dels paisatges d’hivern d’Andorra.
Podeu consultar i descarregar les bases del concurs i el full d’inscripció seguint aquests enllaços:

Bases 5è Concurs de fotografia digital “L’Andorra dels paisatges” [pdf, 1,5 Mb]
Formulari d’inscripció [docx, 85 kb]

4t Concurs de fotografia digital “L’Andorra dels paisatges”

Un any més (i ja són 4!) el Departament de Medi Ambient, amb el Centre Andorra Sostenible, MoraBanc i Andorra Turisme, organitzen una nova edició del concurs de fotografia digital L’Andorra dels paisatges”.

A més, les Nacions Unides han declarat el 2015 Any Internacional de la Llum, amb l’objectiu de reflexionar i posar en valor la llum i les tècniques i enginys que la utilitzen per a una millora de la qualitat de vida de les persones al planeta: una bona oportunitat per jugar amb aquest element i posar en pràctica la creativitat de cadascú.

3r Concurs de fotografia digital “L’Andorra dels paisatges”

No hi ha dos sense tres…

Després de l’èxit de les dues primeres edicions del concurs “L’Andorra dels paisatges”, el Departament de Medi Ambient, amb el Centre Andorra Sostenible, MoraBanc i Andorra Turisme, organitzen la tercera.

Així, doncs, un cop més, tindreu l’oportunitat de mostrar la vostra visió particular dels paisatges del país a través dels seus trets característics ‑la bellesa, la diversitat, la qualitat, la història, etc.‑, fent servir la càmera digital o l’aplicació Instagram del vostre telèfon mòbil. Alhora, tenint en compte que el 2014 és l’Any Internacional de l’Agricultura Familiar, posarem especial atenció a augmentar la visibilitat d’aquesta agricultura a petita escala.

2n Concurs de Fotografia Digital “L’Andorra dels paisatges”

Segones parts mai no han estat bones… Qui ho diu, això?

Després de l’èxit de participació de la primera edició d’aquest concurs, el Centre Andorra Sostenible, MoraBanc i Andorra Turisme organitzen de nou aquest certamen, on tindreu l’oportunitat de mostrar la vostra visió particular dels paisatges del país a través dels seus trets característics -la bellesa, la diversitat, la qualitat, la història, etc.-, fent servir la càmera digital o l’aplicació Instagram del vostre telèfon

mòbil.

Enguany, a més, posarem l’atenció en els paisatges de l’aigua, en qualsevol de les seves formes, ja que celebrem l’Any Internacional de la Cooperació en l’Esfera de l’Aigua.

1r Concurs de Fotografia Digital “L’Andorra dels Paisatges”

Organitzat pel Govern d’Andorra, el Centre Andorra Sostenible i MoraBanc, el 1er Concurs de Fotografia Digital “L’Andorra dels Paisatges” va esdevenir un dels esdeveniments entorn al medi ambient i la sostenibiltiat més notables de l’any 2012 al país, degut tant a la qualitat de les instantànies recollides com a l’important èxit de participació enregistrat: 398 instantànies de 119 fotògrafs.

Què és la geocerca?

La geocerca (en anglès geocaching) és un joc d’aventura a l’aire lliure consistent a trobar petits objectes col·locats en geoamagatalls o geocaches mitjançant la utilització d’un aparell de GPS (sistema de posicionament global) o d’altres tècniques de navegació tradicional (mapes, brúixoles, etc.).

La idea bàsica d’aquesta activitat és que persones o organitzacions amaguen petits tresors (els citats geocaches) dins d’un geocontenidor, un recipient hermètic (així s’evita el desgast d’estar a l’aire lliure o enterrat) i petit com per exemple, tuppers, petites caixes de llautó (com les de galetes) o tubs de carrets de fotos, entre d’altres. Un cop amagat, en comparteixen la ubicació (coordenades geogràfiques) i les característiques amb altres persones ―els geocercadors o geocachers― mitjançant llocs web especialitzats perquè aquests “caçadors d’amagatalls” els pugin trobar.

Actualment la geocerca és una activitat d’èxit a nivell mundial amb un número de seguidors i tresors amagats que creix dia a dia. De fet, s’estima que més de 5 milions de persones practiquen aquest joc en la recerca d’aproximadament 2.130.000 geocachés. A Andorra n’hi ha més d’una vuitantena de geoamagatalls, ubicats en totes les parròquies i amb diferents nivells de dificultat (tradicionals, encadenats, enigma…)

Com es juga?

Trieu a la web oficial de la geocerca la zona que us interessi per desenvolupar-hi l’activitat, escolliu un geoamagatall i anoteu-ne les coordenades i característiques. La més coneguda és www.geocaching.com.
Amb l’ajuda d’un GPS o brúixola i mapa, cerqueu el geoamagatall.
Depenent del tipus de “tresor”, podeu trobar-hi algun objecte per intercanviar. Si l’agafeu, recordeu de deixar-ne un altre a canvi, del mateix valor o superior. Atenció: sobretot no moveu ni feu malbé els geocontenidors i el seu contingut!
Anoteu la vostra visita a la llibreta de registre que trobareu dins del geocontenidor.
Finalitzeu la vostra cerca del tresor registrant la vostra troballa a la web oficial. En aquestes comunitats virtuals de geocaches a més d’enregistrar les geocerques és possible interactuar amb altres usuaris per compartir consells, avisos, fotografies i recomanacions.

Vida Terrestre Vectors: Biodiversitat i Paisatge