“La sostenibilitat es basa en satisfer les necessitats de la població actual sense comprometre els recursos i possibilitats de les generacions futures.” Club de Roma

Aquesta definició es recull a l’Informe Brundtland sobre “Els Límits del Creixement” elaborat l’any 1987 pel cercle d’economistes que formaven el Club de Roma. Entre les conclusions d’aquest document es destacava que el model econòmic vigent no es podria mantenir gaire temps més, principalment degut a la pèrdua del capital natural (l’esgotament dels recursos no renovables, la pèrdua de la qualitat ambiental, etc.) i a l’augment exponencial de la població al planeta i la impossibilitat d’aquest per satisfer les seves necessitats.

Actualment, es parla en sentit genèric de Sostenibilitat, incloent-hi d’aquesta manera totes les activitats humanes (accions, decisions, comportaments, tecnologies, etc.) que vetllen per aconseguir aquest objectiu de proveir el millor per a les persones i el medi ambient ara i en el futur indefinidament.

Un dels components de la sostenibilitat és l’ambiental, dedicat a preservar el nostre capital natural comú. Per aconseguir-ho cal que:

el nostre ritme de consum de recursos naturals no superi la capacitat dels sistemes naturals per regenerar-los,

el ritme en què consumim recursos no renovables no superi el ritme de substitució per recursos renovables duradors,el ritme d’emissió (emissió és per aire, per la resta podria ser generació) de contaminants no superi la capacitat de l’aire, de l’aigua i del sòl d’absorbir-los i processar-los,la diversitat biològica, la salut humana i la qualitat de l’aire, l’aigua i el sòl es conservin a uns nivells que siguin suficients per preservar la vida al planeta.

El concepte de sostenibilitat no comporta només aquesta vessant ambiental, sinó que, per tal d’ésser complet, també requereix de l’existència d’una veritable justícia social i d’una economia real sostenible i equitativa.